La figura mostra una vista en secció d'una vàlvula de solenoide, una anomenada vàlvula de solenoide. Si no hi ha corrent a la bobina electromagnètica, no existeix un camp magnètic i l'armadura no està sotmesa a força magnètica, sinó que és empès per la molla a pressió. La vara central del pistó està connectada a l’armadura, de manera que la vara central s’empeny cap avall i s’introdueix el con del pistó al con. Així s’interromp el camí des de l’entrada fins a la sortida. Si hi ha corrent a la bobina, es genera un camp magnètic i la força magnètica empeny l'armadura cap amunt. L’armadura ha de superar la força de la molla per allunyar la barra central i el con del pistó lluny del con, i es pot suavitzar el pas de l’entrada a la sortida. L’electromagnètica és dispositiu de dues posicions, és a dir, no totalment obert ni tancat completament. Per tant, és el dispositiu utilitzat en el sistema de control obert i tancat.

Torus
El corrent aplicat a la vàlvula de solenoide pot ser de corrent altern o de corrent continu, segons el disseny, però encara és més freqüent amb els conductors de CA
Les vàlvules de solenoide de CA tenen greus inconvenients amb les electrovàlvules de corrent continu. Si la vàlvula de solenoide de CA està enganxada a la posició tancada o mig tancada, és probable que es cremi després d’afegir corrent. Això es deu al fet que l'armadura no pot entrar al centre de la bobina. (La inductància de la bobina varia molt segons la permissivitat del material central. El material de ferro és més que mil vegades més gran que la permissivitat de l’aire.) Com que la inductància és baixa, la inductància també és baixa, i hi ha grans existències a causa de grans corrents que destrueixen la bobina.






